Belén López, professora i delegada sindical de CCOO Educació.
EL
SINDICALISME ÚTIL: FETS, NO PARAULES.
En
un moment en que la paraula diàleg està en boca de tothom i no es veu per
enlloc, en un moment en que cotitzen a l’alça les visions del món excloents que
polaritzen i fragmenten els interessos, crec que és imprescindible posar
en valor aquelles organitzacions que, com els sindicats de classe, som capaces
d’arribar a acords per materialitzar els nostres ideals, és a dir, la millora
de les condicions de vida i de treball de la gent, per tal de fer avançar la societat
cap a un model de major igualtat i justícia social.
Això
és el que ha fet CCOO d’educació signant els acords de juny del 2017 amb
la Generalitat, i els de març del 2018 amb el Ministeri d’Hisenda i
Funció Pública a Madrid. Unes millores que, entre d’altres, han suposat: un
increment salarial (d’entre el 6,1% i el 8,8% en els propers tres anys);
una amplia oferta d’oposicions per a docents (prop de 20.000 places en els
propers 5 anys, per reduir l’ interinitat del 30% al 8% i permetre al personal docent desenvolupar un projecte
vital i professional estable); el reconeixement dels deutes salarials de
les pagues de 2013 i 2014; el cobrament
del 100% del salari en nous supòsits d’incapacitat temporal; i ,finalment,
la recuperació de la capacitat negociadora per poder aconseguir la
reducció d’hores lectives, el fons d’acció social i el desenvolupament de plans
de formació i d’igualtat. Tots aquests acords suposen l’inici
de la recuperació dels drets arrabassats amb l’excusa de la crisi. Com sempre,
des de CCOO seguirem exigint i mobilitzant-nos per recuperar-los i continuarem
les reivindicacions per ampliar-los.
La
recuperació i dignificació de les condicions de treball del personal docent de
Catalunya és la millor manera de dignificar i millorar el funcionament d’un
dels tres pilars essencials de l’estat del benestar: el sistema públic
d’educació. Un clar exemple d’aquesta relació es fa palesa en la campanya de
baixada de ràtios que hem endegat en solitari aquesta primavera. Des de CCOO
proposem als grups parlamentaris que, de forma immediata, elaborin la normativa
corresponent per tal de reduir les ràtios dels centres educatius que, com a
màxim, haurien de ser de 20 alumnes a infantil i primària, de 25 a secundària
obligatòria i de 30 a la postobligatòria, amb tots els desdoblaments necessaris
per garantir l’atenció a l’alumnat. Aquestes ràtios no només milloren les
càrregues de treball del personal docent sinó que representen la mesura
més efectiva per incidir en la qualitat educativa, perquè permet d’una manera
efectiva una atenció més personalitzada. En conseqüència, ajuda a implementar
una veritable escola inclusiva, el gran repte que té l’Educació al nostre país
i que no és en absolut viable si no es comença per aquest primer pas.
Ara
és el moment de passar a l’ofensiva, perquè ara es torna a generar riquesa i
aquesta també ha d’arribar a les butxaques dels treballadors i les
treballadores. Per aconseguir-ho cal mobilitzar-se, cal canviar la
correlació de forces, cal que siguem més i que estem més convençuts i
convençudes en la defensa dels nostres drets i d’un repartiment més just
d’aquesta riquesa que genera el nostre treball. Però aquesta energia
transformadora només serà útil si la podem plasmar en acords concrets que
tinguin afectació en el dia a dia de les persones.
Perquè
ara tenim l’oportunitat, l’any vinent hi haurà el procés d’eleccions sindicals
a l’administració pública i també a l’ensenyament i no hi ha fet amb més
radicalitat democràtica que participar en un procés on els propis treballadors
i treballadores tenim la capacitat de transformar la nostra realitat mitjançant
la negociació col·lectiva de les nostres condicions laborals, mitjançant
acords, en els espais de negociació que ens són propis: la mesa sectorial, amb
el Departament d’ensenyament, i la Mesa de la Funció Pública, amb la
Generalitat de Catalunya. El personal docent no podem girar-nos d’esquena
a aquest fet, com si això fos una cosa dels sindicats i no ens interpel·lés a
nosaltres. Està a les nostres mans canviar les coses, la resignació no ens ha
beneficiat mai. Caldrà doncs, que el personal docent de Catalunya valori els
acords esmentats més amunt i esbrini qui els ha signat i qui no, i finalment,
decideixi quin sindicat representa millor els seus interessos. És el moment del
sindicalisme útil. Fets, no paraules.
"El sindicalisme útil: FETS, NO PARAULES" per Belén López
Reviewed by Anònim
on
de maig 23, 2018
Rating:
Reviewed by Anònim
on
de maig 23, 2018
Rating:
