La llei és pionera en el reconeixement de l’homofòbia com a discriminació laboral a la feina
CCOO celebra que, avui, el Parlament de Catalunya hagi aprovat la Llei de Drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.
Quan
en altres països s’està legislant en contra de l’homosexualitat,
incloent penes de mort, a Catalunya avancem en la protecció i drets de
la seva ciutadania. S’aprova una llei integral pionera, amb règim
sancionador, que dóna resposta a una reivindicació històrica del
col·lectiu LGTB que representa als drets d’un milió de persones només a
Catalunya.
CCOO
ha donat suport a aquesta llei des del primer moment, reivindicada amb
unanimitat pel col·lectiu LGTB. Una norma que fa justícia social, i que
és innovadora perquè preveu inversió de la càrrega de la prova.
Amb
aquesta llei disposarem d’una bona eina per desenvolupar i continuar
treballant per tal d’eradicar l’homofòbia als centres de treball. Confiem que esdevindrà un potent precedent perquè es generi un efecte dominó en altres parlaments autonòmics.
Avui
volem felicitar a totes les entitats i organitzacions del col·lectiu
LGTB, així com als grups parlamentaris, i persones a títol individual,
que han lluitat i treballat durant molts anys per tirar endavant aquest
repte i fer-ho possible.
CCOO celebra aquest dia històric que suposarà un avenç important en drets i llibertats; una data molt important per
a nosaltres que ens reafirma per continuar avançant amb pas ferm i
segur, en un país on viure i treballar amb drets: garantint la igualtat
de tracte, el respecte i la dignitat de les persones lesbianes, gais,
bisexuals i transsexuals, i impedir qualsevol tipus de discriminació
directa o indirecta per raó d’opció sexual en l’àmbit laboral ni enlloc.
Stop Homofòbia! LGTBfòbia ni a la feina ni enlloc.
--------------------------------------
ARTICLE EN FORMAT PDF
EN NICO ÉS GAI
Aquesta
és la història trista i malauradament real d’en Nico (nom fictici), un
adolescent de 16 anys que després de patir assetjament continuat per
part d’un grup de companys, per la seva condició de gai, ha intentat
treure’s la vida. No podia aguantar més: la por, l’angoixa, els nervis,
l’ansietat, la vergonya de sentir-se “diferent”, les burles constants,
les mofes, els insults, les amenaces, les agressions sense fi, el grup
esperant-lo a la sortida de classe per clavar-li una pallissa... tot
plegat ha pogut més que ell. La situació era ja insostenible. I veure
que cada dia anava tot a pitjor l’ha fet enfonsar en un estat constant
d’insomni i en una greu depressió que ha convertit això que nosaltres
anomenem “institut de secundària” en el seu particular infern personal.
L’altre dia va prendre la decisió que l’ajudaria a fugir del seu
calvari. L’altre dia es va intentar suïcidar prenent tres caixes
senceres de medicaments. La rapidesa d’actuació de la seva família i
dels equips mèdics van poder evitar que en Nico morís. Després de la
rentada d’estómac ha estat ingressat tres setmanes, completament aïllat
del món, sense telèfons, ni internet, sense cordons a les sabates,
vigilat constantment per un equip d’especialistes i psicòlegs que
l’estan ajudant a tirar endavant.
Aquest és un altre cas del que s’anomena bullying escolar
per homofòbia. Lesbianes, gais, bisexuals i transexuals, per molt que
pesi dir-ho, encara continuen essent assetjats a l’escola per la seva
orientació sexual. L’escola encara no ha estat capaç de resoldre el fet
homosexual. Tots –sobretot els i les professionals de l’educació– hem de
ser plenament conscients que això està passant, que els casos s’estan
multiplicant i que cal posar tots els mitjans necessaris de prevenció
des dels centres, per tal de conscienciar els alumnes i
sensibilitzar-los en la diversitat d’opcions sexuals. Els centres
d’ensenyament al cap i a la fi són també administració pública i han de
vetllar pels drets constitucionals de tots els ciutadans, inclosos els
seus alumnes menors.
He estat llegint amb atenció un estudi que es va publicar el setembre passat anomenat Acoso escolar homofóbico y riesgo de suicidio en adolescentes y jóvenes LGB. En aquest informe es presenten els resultats de la investigació duta a terme sobre assetjament
escolar homofòbic i risc de suïcidi en adolescents i joves lesbianes,
gais i bisexuals. La publicació completa la podeu trobar fàcilment per
internet. La realització de l'estudi ha estat portada a terme de forma desinteressada per l'Àrea d’Educació de la FELGTB i la Comissió d'Educació de COGAM dins de les línies d’investigació que duen a terme, entre altres motius, per lluitar contra l'assetjament escolar
per orientació sexual o identitat de gènere al nostre país. És
interessant veure estadístiques i casos diversos. I la primera pregunta
que em ve al cap és: ¿Com és possible que fins el 2012 encara no s'hagi
mostrat una autèntica preocupació per la sort de tantes i tants
adolescents que viuen, segons expliquen ells a qualsevol que els vulgui
escoltar, en la por, en la negació del seu jo, en l'angoixa de ser
descoberts, en l'assetjament, en la violència? Què passa amb el present i
el futur de tots aquests milers de nois i noies? És bestial tot plegat.
M’han cridat l’atenció els dos tipus de violència més usuals i,
evidentment, esgarrifosos: la verbal (burles, imitacions, insults;
sabíeu que “maricón” és encara l’insult més freqüent en les discussions
entre els escolars?) i la social (rebuig, aïllament, joves a qui no es
deixa participar, que han rebut pallisses, que han estat víctimes
d’agressions sexuals, que han rebut cops o empentes, sense oblidar
altres mitjans per fer mal com internet amb les xarxes socials o
mitjançant el telèfon mòbil).
José
Mellinas, president de l’Associació de Mares i Pares de Gais i
Lesbianes, reconeixia fa un mes aproximadament que malgrat que hi ha
molts joves que estan vivint la seva homosexualitat al col·legi amb
completa normalitat, és cert que continua havent-hi massa històries
d’assetjament i d’angoixa.
El
Departament d’Ensenyament ja ha fet part dels deures incloent de forma
transversal el tema homosexual en els currículums d’algunes matèries,
com per exemple les socials o l’educació per a la ciutadania. Els
projectes de convivència de centres que estan en marxa en uns 3000
col·legis n’és una altra mostra. Tot i així, des de CCOO creiem que la
formació dels professors i professores és bàsica i importantíssima per a
treballar correctament el fet de la diversitat i les identitats
sexuals. La prevenció de l’homofòbia abordada en els cursos de formació
en coeducació impartits a professors, responsables de biblioteques i
membres dels centres de recursos pedagògics és un bon començament. Però
continua sense ser suficient. Ens cal una major preparació en tot el
protocol per a la detecció i l’abordatge de l’assetjament escolar posat
en marxa fa un temps pel Departament. Ens falta més “rodatge”. És
evident, segons l’estudi, el fracàs del sistema educatiu a l’hora de
protegir aquests joves. "El pitjor de tot –manifestava un jove que ha
patit aquest tipus d’assetjament– és assumir que la normalitat era
aquest tipus de vida i ser conscient, quan ets gran, que t'han robat
l'adolescència i els somnis de quan ets jove". I això els i les mestres
no ho podem consentir de cap de les maneres.
Em
deia un amic gai l’altre dia pel xat del facebook, quan li comentava la
redacció d’aquest article, que “trobar iguals amb qui compartir i no
sentir-se aïllat” era una bona manera de començar a sortir d’aquest
infern on es troben tots aquests adolescents. Jo tan sols vull dir-te
una cosa, Nico: la vida és meravellosa i sempre, sempre, torna a sortir
el sol. I per solidaritat amb tu, aquest any no em penso perdre la
desfilada del 29 de juny dins dels actes de la Pride 2013 a Barcelona. No hi he anat mai. Valdrà la pena.
Si el amar libremente es pecado he pecado libremente por amar? “Crónicas de un Gay” (El Barrio)
David Pérez
Sindicat d'Educació de CCOO Comarques Gironines
dperez@ccoo.cat
CCOO de Catalunya celebra l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la llei contra l'homofòbia
Reviewed by CCOO Educació Catalunya Central
on
d’octubre 03, 2014
Rating: