Opinió: "El sistema de la plaça definitiva" per Ramon Barlam.

- Disculpa, saps que a partir d'ara els directors d'institut podran escollir el 50% de la plantilla del centre?

Amb aquestes paraules, un representant sindical (ASPECp-SPS) em va interrompre la conversa que en aquells moments estava mantenint amb una companya de l'equip directiu del meu centre, a l'hora de l'esbarjo.

Li vaig respondre que sí, alhora que li vaig demanar que on era el problema. A partir d'aquell moment, i durant els 5 minuts que ens quedaven per tornar a les aules, vam tenir una conversa educada però marcada per la dicrepància.

Sóc mestre des de finals dels 80, funcionari des de 1991. Crec que vocacional. L'any 1997 vaig tenir l'oportunitat de passar a secundària perque gràcies a l'Alfons Vila (que tant trobem a faltar) em va engrescar amb un projecte d'Aules Obertes. Després de voltar per uns quants instituts i any i mig a l'administració, aviat farà vint anys que feinejo per les bores del sistemes, com diuen els amics Joan Badia i Pere Mayans: UAC, aules obertes, aules d'acollida, grups de diversitat de tot tipus … En realitat tinc la meva plaça assignada a primària, prop de casa, però em continua agradant treballar amb els alumnes amb dificultats. He estat de sort perquè diversos directors de centre, a qui estic molt agraït, m'han convidat a participar dels seus projectes. Uns projectes on la peça que sovint falta és precisament la de la persona que vulgui, voluntàriament, fer-se càrrec dels alumnes nouvinguts i especialment dels 'complicats'. I sí, sóc un pecador. D'aquest % de profes que tria el director a dit. Per cert, ni amb l'actual ni amb els anteriors mai m'hi ha unit cap vincle familiar, polític, econòmic o sentimental. M'agradaria pensar que quan em van convidar a treballar amb ells era per motius estrictament profesionals.

Dèia que prop de casa hi tinc la plaça definitiva (deixeu-m'ho posar en negreta). Coneixo molta gent que en té, de plaça definitiva. És un dels 'drets adquirits' del nostre col·lectiu (… deixeu-me que ho posi entre cometes). Després d'unes proves on et demanen bàsicament continguts (no pas si els saps explicar o no als alumnes), un tribunal decideix si te la donen, aquesta plaça definitiva. I quan la guanyem, la lluïm i la refreguem, aquesta plaça definitiva ('és que jo he hagut de guanyar unes oposicions…', és que si vols 'passa unes opos com jo…'). En tenir-la, la majoria passa del nomadisme al sedentarisme, gairebé de manera automàtica. Malauramament, hi ha molta gent vàlida que durant anys, i ara amb la crisi encara més, que no la tenen -la plaça definitiva- i saltironen d'un centre a l'altre. Els darrers anys, les retallades s'han ancarnissat especialment amb ells, i fa temps que no n'oferten, de 'places definitives'. Al meu centre, per exemple, n'hi ha uns quants, sense plaça definitiva. I he de dir que són molt vàlids. Dos d'ells enguany s'han fet càrrec d'un PQPI i no ha estat gens fàcil. Si fos per mèrits professionals, el Jose i la Txell la tindrien, aquesta plaça definitiva.

El nostre sistema de càtedres i altres gaites prediluvianes (i de places definitives) en realitat funciona com la mili. Els galons no els dóna pas el coneixement sinó la puta … plaça definitiva.

El problema, li comentava al companys sindicalista, és que a la vida i a la resta de feines ja fa temps que no s'hi funciona, amb el sistema de la plaça definitiva. En restem els funcionaris, els darrers de Filipines … Uns bitxos 'raros'. Sovint veiem situacions curioses, al voltant de la plaça definitiva: No fa massa anys que dos professors manifestaven sense immutar-se que 's'anaven a jubilar …' a un dels institus més plàcids de la ciutat. Gràcies … a la plaça definitiva, of course.

Però als pares se'ns en fot, si un professor té o no té la plaça definitiva. El que volem és que els nostres fills tinguin els millors mestres. A vegades alguns professors (per sort n'hi ha molts que no), que pequen d'excessiu corporativisme. Quan anem al metge, no li demanem pas si té plaça definitiva. No ens atendrà pas millor, si no la té. Només volem que ens curi, i que estigui al corrent dels darrers avenços en el seu camp i que utilitzi la darrera tecnologia. Curiosament, en el nostre àmbit, algunes 'innovacions', les noves metodologies i els psicòlegs, es veuen malament. Som un col·lectiu estrany, i ben curiós, el de la penya de la plaça definitiva.

El principal problema del sistema educatiu, després de les retallades, és que el sistema funcionarial està fora de lloc. Està pensat per un moment en el que els mèrits professionals es mesuraven únicament per la veterania, els anys en el lloc de treball. De fet, crec que els funcionaris som dels únics que hi funcionem, amb aquest sistema.

En realitat no hi tinc res, contra tothom que té la plaça definitiva. N'hi ha, cal dir-ho ben alt, que se la mereixen prou. Però no només del col·lectiu de funcionaris, que ja la disfrutem. La fornera del barri, la de tota la vida, també se la mereixia, la plaça definitiva. Ella no en tenia pas la culpa, de que muntessin un altre forn al costat que, tot i fer el pa no tan bo, el venia més barat. Tant de bo l'hagués tingut, la plaça definitiva.

Siguem sincers, i anem al gra. Hi ha funcionari que no se la mereix, la plaça definitiva. Ja siguin profes, metges, cossos de seguretat... L'antiguitat ha de ser considerada, per mots motius. Però no ha de ser tan determinant com ara. Precisament per evitar que la gent s'apalanqui en el lloc de treball el sistema ha d'incentivar, i no necessàriament en paràmetres econòmics, aquelles persones que s'esforcin per fer bé la seva feina. Als que destinen temps i fins i tot diners per estar al dia, per introduïr millores en el seu dia a dia. A ser professionals.

Porto unes quantes vagues sobre les meves esquenes, no fa gaire em vaig discutir amb una companya (diria que la té, la plaça definitiva) que rondinava per unes qüestions per les que precisament jo havia fet vaga mentre ella havia anat a treballar. És evident que com a col·lectiu hem de lluitar pels nostres drets, només faltaria. Però no confonguem drets amb privilegis incomprensibles per la resta de mortals. I, important, que primen l'antiguitat per sobre de l'excel·lència. Mai tindrem una bona educació si no reformem de manera urgent el sistema … de la plaça definitiva.

Sé que algun company sindicalista potser llegirà aquestes quatre línies i no hi estarà d'acord. L'únic que dic és que a banda de lluitar pels nostres drets econòmics, els sindicats i l'administració (conjuntament) hauria de promoure (escoltant totes les parts, evidentment) una reforma del sistema funcionarial que estimuli el canvi. Que consideri l'antigüitat però que no esdevingui determinant com ho és ara a l'hora de poder exercir la docència.

Em sap greu (o no), però és el que penso. I algú ho havia de dir, tot això … sobre la plaça definitiva.