La batalla jurídica i sindical per la paga extra del 2012 (gener 2014)

La batalla sindical per recuperar el nostre sou: una lluita de fons que no s’aturaràPDF (+)

Des del mateix moment que vam saber que la Generalitat pretenia eliminar una de les 14 pagues dels empleats públics el 2012, la totalitat dels sindicats vam iniciar mobilitzacions, ja al febrer de 2012. Tota la gent que hi va ser segur que les recorda; per desgràcia, no van ser massives. Aquesta mobilització va continuar el juliol, quan Rajoy la va fer extensiva al conjunt d'empleats públics de l'Estat. Malgrat que alguns estaven de vacances, CCOO i les persones que hi vam ser presents segur que recorden l'enorme manifestació de Barcelona del 18 de juliol. Però no vam aconseguir que els governs rectifiquessin.

La batalla jurídica

Les CCOO vam impugnar aquell i els posteriors Acords de Govern. Primer sols, posteriorment amb els altres sindicats (UGT, ASPEPC, USOC i ANPE). El febrer de 2013 vam presentar una reclamació jurídica contra la supressió de la paga extra que va decretar el Govern central. Amb aquesta reclamació preteníem recuperar la totalitat de la paga extraordinària de 2012 i, en cas de no obtenir-la, de forma subsidiària reclamàvem la part meritada de la paga extra, és a dir, el temps que va entre l'1 de juny i el 14 de juliol de 2012, que és quan es va publicar el Reial Decret que ens la retirava.

Els sindicats vam acordar iniciar aquesta batalla jurídica amb accions col•lectives i no reclamacions individuals, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. Algun sindicat de l'ensenyament va fer exactament el mateix, però en solitari.

Què està passant als tribunals?

Des del mateix gener de 2013, s'estan començant a produir sentències a diversos col•lectius i territoris, la majoria favorables, però també algunes negatives. Altres tribunals han elevat la qüestió al Tribunal Constitucional, que encara no ha resolt.

Ja tenim altres sentències a Catalunya i a la resta de l’estat que ens donen la raó: dret a cobrar la part proporcional de la paga extra de l'any 2012, del temps meritat abans de l'entrada en vigor del decret de la retallada.
CCOO guanyem la primera sentència sobre la part proporcional de la paga extra del funcionariat essent ferma la sentència amb condemna de costes a l’Administració. La part proporcional d’aquesta paga ja estava meritada (1 de juny a 15 de juliol del 2012) i haurà de ser retornada.
Pel personal laboral de l'Administració ja hi ha una sentència, resultat d’una demanda presentada per CCOO juntament amb altres sindicats. Aquesta sentència desestima cobrar tota la paga sencera però reconeix el dret a cobrar la part ja meritada de la paga extra a data 15 de juliol de 2012.
En general tots els tribunals estan dictant que l'Administració ha de retornar 44 dies de la paga suprimida de Nadal 2012 (aproximadament, 1/4 de la paga), que són els meritats a data 15/07/2012.
Alguns tribunals han paralitzat les seves actuacions fins a que el Constitucional es defineixi i altres continuen emetent sentències.

Què està passant al conjunt de l'Estat?

Per ser conscients de la diversitat de situacions, hem de saber que en aquests moments a Madrid s’estan guanyant totes les sentències del contenciós-administratiu i s’està demanant l’extensió de les sentències, cosa que s’està concedint.

A Castella i Lleó s’està negociant amb l’Administració el pagament a tothom i ja es tenen ofertes per part de l’Administració de com fer-ho.
A algun territori de Castella la Manxa s’està a l’espera del que digui el Constitucional i encara no s’ha presentat el contenciós.
A Catalunya, hi ha administracions que han volgut pagar la part meritada i el Govern els ho està impedint. Alguns ajuntaments han fet piruetes legals per pagar fins i tot la paga sencera i l’estan pagant.
Ja són múltiples els acords a Diputacions i Ajuntaments per l’abonament als treballadors/es de la part meritada de la paga de Nadal de 2012.

Què hem de fer els i les docents catalanes?

La Federació d'Educació de CCOO, seguint les intruccions del nostre Gabinet Jurídic, continuem apostant per l'estratègia sindical unitària definida fa una any: fer el front comú més ampli possible per estalviar despeses i buscar les solucions el més col•lectives possibles, que seran les més àgils i ràpides per obtenir èxits. Només anirem a les solucions individuals quan no hi hagi cap altra opció, ja que en el cas que en primera instància no fossin positives, podrien estar sotmeses a taxes judicials. No podem portar als i les docents al nerviosisme, ja que per a les reclamacions individuals tenim encara 3 anys més per presentar-les.
Com continua la batalla sindical?

Som una autoorganització de persones treballadores que unides intentem tenir la força que necessitem per evitar que l'empresa, en el nostre cas l'Administració, imposi els seus interessos per sobre dels nostres. Els sindicats dels empleats públics, ja des de la primera sentència fa gairebé un any, intentem mobilitzar a la nostra gent per pressionar a la Generalitat per tenir força a les Meses de negociació i obligar-la a fer ja el pagament de la part meritada de la paga extra. De moment sense èxit.

I la paga extra del 2013?

Les CCOO, amb els recursos econòmics de la nostra afiliació, vam presentar un contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la retallada salarial de 2013 que acabem de rebre desestimat. Per tant els empleats públics catalans no recuperarem aquesta part del nostre sou per la via jurídica. Per sort, no ens han condemnat a pagar taxes.
Hem de recordar que aquesta nova retallada salarial de 2013 (l’equivalent a una paga, un 7%) ha estat una imposició unilateral del Govern de la Generalitat contra els empleats públics catalans, als quals no han arribat els diners de la partida per a salaris que havia traspassat prèviament el govern central.

Una llarga lluita, amb unitat

CCOO seguirem promovent accions judicials i mobilitzacions en el marc sindical unitari per aconseguir el retorn del que ens han robat i de la part que ens reconeixen els Tribunals..
Aquesta lluita contra les retallades salarials, contra la pèrdua de drets socials i laborals, la pèrdua de llocs de treball i la precarització de la nostra feina, serà una lluita llarga. Cal defensar els interessos dels treballadors i treballadores amb unitat i sense buscar protagonismes ni provocar la desorientació o contagiar el nerviosisme. Ara més que mai creiem que cal mantenir la unitat d'acció sindical en la defensa dels drets dels treballadors i treballadores, per resistir els presents i futurs atacs i per avançar en la recuperació dels drets espoliats.

Davant d'uns Governs i d'unes patronals unides en el seu intent de que la crisi/estafa la paguem el conjunt de la classe treballadora, necessitem sindicats forts i units. Aquesta força la dones tu participant a les mobilitzacions convocades, i amb la teva organització i afiliació, per respondre col•lectivament a les agressions als nostres drets laborals i socials.