Montse Ros, secretària general de la Federació d'Educació de CCOO
La desobediència a la LOMCE és una obligació ètica
Les famílies,
el professorat, totes les persones que ens comprometem en l'educació
d’avui i de demà ens trairíem si acatéssim la LOMCE. La resistència és
difícil però no temerària. Necessita molta intel·ligència i molta
unitat.
A Catalunya hi
ha una gran majoria de persones que no comparteix la idea d’humanitat
que té el ministre Wert. L’educació requereix honestedat. Ens trobem,
doncs, en l’obligació ètica de protegir la infància i el jovent, el
futur del nostre poble, i la mateixa idea d’una societat més neta i
noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç (1). Les famílies, el
professorat, totes les persones que ens comprometem en el benestar
d’avui i de demà ens trairíem si acatéssim la LOMCE.
És una qüestió
difícil però no temerària, que necessita molta intel·ligència i molta
unitat. Ens equivocaríem si intentéssim convertir la resistència a la
LOMCE en una exhibició de protagonismes partidistes, de personalismes,
d’heroïcitats.
El Govern de
Catalunya té capacitat d’acció jurídica. La LOMCE contradiu la
Constitució Espanyola, l’Estatut de Catalunya, directives de la Unió
Europea i diversos convenis internacionals. El departament d’Ensenyament
ha d’impugnar la LOMCE i els seus reials decrets per preservar les
competències de l’autogovern, la cultura i la llengua catalanes i la
legitimitat dels projectes educatius de centre, o de grups de centres.
Que ho faci.
El Parlament de
Catalunya ja va aprovar una resolució, a proposta del Marc Unitari de
la Comunitat Educativa, on comprometia normativa pròpia per assegurar
que el dret universal a l’educació fos garantit pels poders públics de
forma democràtica i equitativa. Ara és el moment de posar en marxa
aquesta resolució, tenint com a referent els millors exemples europeus.
Que ho faci. El Parlament té una tasca immediata amb la tramitació, ja
anunciada, de les lleis de la formació professional catalana que podrien
transformar-se en el sistema d’educació al llarg de la vida, cosa
necessària i que la LOMCE no legisla. El Parlament pot fer que la nova
Formació Professional Bàsica no sigui un cul de sac, i que mantingui la
ràtio 15 com a condició necessària per a la seva viabilitat educativa.
Haurà de ser també el Parlament qui, dins del marc europeu, esquivi la
cotilla de les revàlides sense posar en perill l’acreditació dels
títols. És possible i imprescindible. Es tracta d’un punt clau de la
LOMCE, ja que les revàlides pretenen evitar la progressió d’un gran
percentatge d’estudiant, controlar el currículum i promoure la
segregació escolar a través de la publicació de rànquings. La segregació
trenca la xarxa humana, la fa menys eficient en la creació de
coneixement i art, menys creativa i menys solidària.
Caldrà un acord
dels rectors per preservar les proves d’accés a la universitat
-l’anomenada selectivitat- com a barem bàsic per a la regulació del flux
d’estudiants a les universitats catalanes, mantenint la igualtat
d’oportunitats. Que el facin.
Somescola és
potser l’organització d’organitzacions més àmplia, i li haurem de
demanar que faci un pas més enllà de la defensa de la llengua catalana i
la immersió lingüística. Hauria d’apostar per estendre les accions de
resistència a la LOMCE en tots els espais educatius i culturals del
país.
És un goig que
partits, sindicats, patronals, fundacions, assemblees, plataformes,
centres educatius, per tot Catalunya, estiguin treballant de valent en
renovar la utopia educativa. Som conscients que l’educació del futur es
veu confrontada a una inadequació cada vegada més àmplia, profunda i
greu. D’una banda els nostres sabers desarticulats, parcel·lats i
compartimentats, i de l’altra, les realitats o problemes cada vegada més
multidisciplinaris, transversals, multidimensionals, transnacionals,
globals, planetaris (2).
Tenim dret a decidir l’educació i ho fem a través de múltiples iniciatives que hem de compartir necessàriament. Ho fem!
Aquest esforç
de pensament ha de servir per potenciar els projectes de centre amb el
compromís de la comunitat educativa. Educar amb l’exemple no és una
manera d’educar: és l’única manera d’educar. Hi ha projectes educatius
democràtics: mantinguem-los, no és il·legal. Podem fer-ne més, i més
inclusius i més plurals. No competim amb el centre del costat: la
cooperació ens fa forts, la diversitat genera oportunitat, la
competència sempre fa perdedors.
No ens
plantegem els currículums que està preparant el ministerio:
interroguem-nos sobre què és bo per a qui volem educar i convidem-los a
fer-se progressivament responsables de la seva pròpia educació. Diguem
als editors que no cal que corrin a canviar llibres que no comprarem.
Diguem que apostarem pel software lliure encara que la LOMCE vol
controlar les plataformes i els continguts digitals en un intent tan
ingenu com totalitari.
La cultura
s’educa. La cultura mai es transmet, es recrea en cada nova persona i en
cada generació. El coneixement, que ens permet ser lliures, s’educa. La
voluntat i el caràcter per perseverar en la construcció de projectes
lliures, s’educa. Les tècniques que ens permeten treballar i progressar,
i guanyar benestar, s’eduquen. La cooperació s’educa.
Es necessita
educació per construir la base de l’ètica i la dignitat humanes, la
capacitat de cohesió i de responsabilitat col·lectiva (3). La
convivència democràtica i solidària s’educa.
Cal
enamorar-nos de l’educació i del seu potencial creatiu, en la seva
capacitat de forjar identitat individual i col·lectiva. Sorprendre’ns
per l’enorme plasticitat del cervell humà davant l’educació. Cal
entendre la grandesa de l’educació pública, de la utopia il·lustrada de
proporcionar un accés universal a la xarxa del coneixement. Amb aquesta
passió defensarem la responsabilitat dels poders públics no solament en
el sosteniment de l’educació des dels zero anys fins a la universitat,
sinó també en la creació d’entorns de qualitat educativa en el lleure i
en els espais comunitaris, així com en l’empoderament educatiu de la
família. Fa falta tota la tribu (4).
———–
(1) Salvador Espriu, Assaig de càntic en el temple
(2) Edgar Morin, Els set sabers necessaris per a l’educació del futur
(3) José Manuel Esteve, Educar, un compromiso con la memoria
(4) Proverbi africà que va popularitzar José Antonio Marina
Veure la notícia a El diari de l'educació
Article de Montse Ros a: El diari de l'educació. La desobediència a la LOMCE és una obligació ètica
Reviewed by CCOO Educació Catalunya Central
on
de gener 22, 2014
Rating:
Reviewed by CCOO Educació Catalunya Central
on
de gener 22, 2014
Rating:
