LA PRECARIETAT DELS JOVES LLICENCIATS QUE EMIGREN
Això és 'mobilitat exterior'
Benjamín Serra, ahir a Londres
Benjamín Serra, amb dues carreres i un màster, neteja vàters en un cafè de Londres
Són milers els joves en situació semblant que s'identifiquen amb la seva queixa i la seva frustració
BEGOÑA ARCE
LONDRES Benjamín Serra fa més o menys un any que sobreviu a Londres i divendres va posar el dit a la llaga. El tuit en què deia «tinc dues carreres i un màster i netejo WC» va causar commoció a la xarxa. Milers de joves en circumstàncies semblants es van sentir identificats amb la seva queixa i la seva frustració. Ahir a la tarda, el missatge havia estat reenviat ja 15.000 vegades. El primer sorprès ha estat ell.
«Estic aclaparat i sobrepassat. M'ha enganxat totalment desprevingut la reacció que ha tingut», afirmava ahir aquest valencià de 25 anys, que es va passar tot el dia atenent trucades de ràdios i televisions. «En principi va ser un missatge només per als amics de Facebook, sobre com em sentia. Després vaig agafar aquesta frase, la vaig posar a Twitter i no tinc ni idea de qui va començar a reenviar-la, però ha sigut com una bola de neu».
L'impacte del missatge de Serra es deu al fet que el seu cas és molt representatiu de les circumstàncies que viuen desenes de milers de llicenciats espanyols. Va estudiar sempre amb beca i va fer dues carreres, amb bones notes. Una llicenciatura en Periodisme i una altra en Publicitat i Relacions Públiques, les dues al CEU de Moncada, a València. «La segona la vaig començar perquè em vaig adonar que, tal com s'estaven posant les coses a la professió periodística, tenia molt poques possibilitats de trobar feina quan acabés. Però vaig descobrir que m'agrada molt la comunicació». Després va cursar un màster a Barcelona, de community management, i va començar a buscar feina. «Però no vaig trobar absolutament res, ni del que he fet, ni de res més. Em vaig estar gairebé un any buscant».
Set euros l'hora
Una beca Leonardo de sis mesos el va portar a Londres la tardor passada. Va fer pràctiques en un diari llatinoamericà on line. Quan la beca es va acabar, va preferir quedar-se i seguir buscant. Per poder viure i pagar-se el pis que comparteix amb quatre persones més, va començar a treballar en una cadena de cafès, per l'equivalent a uns set euros l'hora. «Ja sé que això de netejar els serveis ha tingut molt d'impacte. És una de les tasques que faig, a més de preparar i servir cafès. No ho vaig dir perquè m'avergonyís, no és una feina que menyspreï, en absolut. Ho vaig posar perquè professionalment és molt frustrant».
Serra ha rebut una gran quantitat de missatges d'ànim i comentaris d'altres joves que es qüestionen si els compensa anar o haver anat a la universitat. «Els uns diuen que se'n penedeixen. D'altres tenen dubtes. Una noia m'explicava que simplement no té diners. Jo, per descomptat, no desanimaré a ningú. A mi la universitat em va servir de molt, culturalment i com a persona, però potser ara dedicaria una mica menys de temps als llibres».
Els pares de Serra estan tots dos a l'atur i, tot i que viuen sense problemes, ell no vol ser una càrrega. El que l'indigna és la sortida del llavors conseller de la Generalitat Francesc Xavier Mena, al dir que els joves catalans havien de marxar a Londres «a servir cafès», per millorar l'anglès. «No es poden fer comentaris així, ni dir-ne 'mobilitat exterior' [com va fer la ministra Fátima Báñez] al que en realitat és emigrar perquè al teu país no t'ofereixen res. Són polítics i si ho pensen, és millor que callin, perquè resulta bastant ofensiu».
Espavilar-se en una llengua estrangera és la barrera més gran que ha trobat fins ara per trobar una feina en el món de la comunicació. Cada dia revisa les noves ofertes, envia el seu currículum aquí i allà i va a entrevistes. «L'encarregada del meu cafè és una polonesa que fa 12 anys que hi és. Només de pensar-ho em marejo», diu amb humor. «Que quedi clar que no sóc una persona desgraciada, ni la meva vida és un des-astre. Només voldria poder acabar exercint la professió per a la qual em vaig preparar».
LONDRES Benjamín Serra fa més o menys un any que sobreviu a Londres i divendres va posar el dit a la llaga. El tuit en què deia «tinc dues carreres i un màster i netejo WC» va causar commoció a la xarxa. Milers de joves en circumstàncies semblants es van sentir identificats amb la seva queixa i la seva frustració. Ahir a la tarda, el missatge havia estat reenviat ja 15.000 vegades. El primer sorprès ha estat ell.
«Estic aclaparat i sobrepassat. M'ha enganxat totalment desprevingut la reacció que ha tingut», afirmava ahir aquest valencià de 25 anys, que es va passar tot el dia atenent trucades de ràdios i televisions. «En principi va ser un missatge només per als amics de Facebook, sobre com em sentia. Després vaig agafar aquesta frase, la vaig posar a Twitter i no tinc ni idea de qui va començar a reenviar-la, però ha sigut com una bola de neu».
L'impacte del missatge de Serra es deu al fet que el seu cas és molt representatiu de les circumstàncies que viuen desenes de milers de llicenciats espanyols. Va estudiar sempre amb beca i va fer dues carreres, amb bones notes. Una llicenciatura en Periodisme i una altra en Publicitat i Relacions Públiques, les dues al CEU de Moncada, a València. «La segona la vaig començar perquè em vaig adonar que, tal com s'estaven posant les coses a la professió periodística, tenia molt poques possibilitats de trobar feina quan acabés. Però vaig descobrir que m'agrada molt la comunicació». Després va cursar un màster a Barcelona, de community management, i va començar a buscar feina. «Però no vaig trobar absolutament res, ni del que he fet, ni de res més. Em vaig estar gairebé un any buscant».
Set euros l'hora
Una beca Leonardo de sis mesos el va portar a Londres la tardor passada. Va fer pràctiques en un diari llatinoamericà on line. Quan la beca es va acabar, va preferir quedar-se i seguir buscant. Per poder viure i pagar-se el pis que comparteix amb quatre persones més, va començar a treballar en una cadena de cafès, per l'equivalent a uns set euros l'hora. «Ja sé que això de netejar els serveis ha tingut molt d'impacte. És una de les tasques que faig, a més de preparar i servir cafès. No ho vaig dir perquè m'avergonyís, no és una feina que menyspreï, en absolut. Ho vaig posar perquè professionalment és molt frustrant».
Serra ha rebut una gran quantitat de missatges d'ànim i comentaris d'altres joves que es qüestionen si els compensa anar o haver anat a la universitat. «Els uns diuen que se'n penedeixen. D'altres tenen dubtes. Una noia m'explicava que simplement no té diners. Jo, per descomptat, no desanimaré a ningú. A mi la universitat em va servir de molt, culturalment i com a persona, però potser ara dedicaria una mica menys de temps als llibres».
Els pares de Serra estan tots dos a l'atur i, tot i que viuen sense problemes, ell no vol ser una càrrega. El que l'indigna és la sortida del llavors conseller de la Generalitat Francesc Xavier Mena, al dir que els joves catalans havien de marxar a Londres «a servir cafès», per millorar l'anglès. «No es poden fer comentaris així, ni dir-ne 'mobilitat exterior' [com va fer la ministra Fátima Báñez] al que en realitat és emigrar perquè al teu país no t'ofereixen res. Són polítics i si ho pensen, és millor que callin, perquè resulta bastant ofensiu».
Espavilar-se en una llengua estrangera és la barrera més gran que ha trobat fins ara per trobar una feina en el món de la comunicació. Cada dia revisa les noves ofertes, envia el seu currículum aquí i allà i va a entrevistes. «L'encarregada del meu cafè és una polonesa que fa 12 anys que hi és. Només de pensar-ho em marejo», diu amb humor. «Que quedi clar que no sóc una persona desgraciada, ni la meva vida és un des-astre. Només voldria poder acabar exercint la professió per a la qual em vaig preparar».
elPeriódico.com: Em dic Benjamín Serra Bosch, tinc dues carreres i un màster i rento vàters
Reviewed by CCOO Educació Catalunya Central
on
d’octubre 01, 2013
Rating: