Dimecres
passat, en Toni Baos, secretari general de la Federació d’Ensenyament
de CCOO a les Illes, membre del comitè de vaga i de la mesa de
negociació i conegudíssim activista (recordeu l’episodi al Parlament
Balear d’on va ser expulsat després de mostrar un cartell en defensa de
l'educació pública, de qualitat, sense retallades i en català) va venir a
Girona on va fer una conferència-debat sobre tot aquest tema i ens va
dir una cosa que em fa fer pensar molt: “malgrat tot, malgrat que fins
ara no hem aconseguit els nostres propòsits, tot aquest conflicte,
inclosa la vaga general que hem protagonitzat, ens ha ajudat a recuperar
els valors i mantenir la nostra dignitat”. Elements claus, diria jo,
que han d’omplir el nostre esperit de lluita amb vista a la nova jornada
de vaga convocada a tot l’Estat per al dia 24.
Les
organitzacions que formem part de la Plataforma per l'Escola Pública,
entre les que es troba la Federació d'Educació de CCOO a Catalunya,
plantem cara al Ministeri davant les retallades i les contrareformes
educatives. La comunitat educativa, per segona vegada en el que va
d'any, hem decidit reclamar als carrers el que la majoria del Govern del
PP ens nega als despatxos: una educació de qualitat per a tots i totes.
Units sota el paraigua de la Plataforma per l'Escola Pública,
sindicats, famílies, estudiants i moviments de renovació pedagògica,
cridem a aquesta nova jornada de vaga general a l’ensenyament.
En el
preàmbul del primer esborrany de la LOMCE es deia: "El principal
objectiu d'aquesta reforma és millorar la qualitat educativa, partint de
la premissa que la qualitat educativa s'ha de mesurar en funció de l’output (resultats dels estudiants) i no de l’input (nivells
d'inversió , nombre de professors, nombre de centres, etc.)”. Traduïm
l'expressió: en aquest país durant massa temps, hem estat estudiant per sobre de les nostres possibilitats. I
evidentment, això no podia continuar així... Es tracta d’una concepció
fonamentalment mercantilista de l’educació: aquesta és considerada una
despesa que cal retallar, perquè, al cap i a la fi –se'ns venia a
dir– una major inversió pressupostària en educació no assegurava ni la
reducció de les taxes de fracàs escolar i abandonament d'hora, ni
l'augment del nombre d’alumnes excel·lents en el sistema.
Des
que el govern del PP va accedir al poder, tots els projectes i
decisions que afecten l'educació (no només els que provenen del
Ministeri de Wert) responen a un disseny estratègic i a un full de ruta
que pretenen canviar el nostre sistema i model educatiu (un dels millors
en termes d'equitat social) cap a una direcció molt concreta, amb un
gran retrocés, fonamentalment ideològic, que posa les bases d'una
societat involucionada i tremendament desigual al nostre país. I
precisament la LOMCE es constitueix amb aquests objectius en un baluard
de la discriminació: intenta legitimar l'organització de l'ensenyament
diferenciat per sexes, planteja itineraris educatius de diferent valor
en el marc de l'escolaritat obligatòria o vincula l'accés de
l'alumnat a un centre públic en funció dels resultats acadèmics. La
llei, a més, preveu l'expulsió del control i participació de la
comunitat educativa en els centres docents en reduir les facultats dels
consells escolars, i es despatxa amb l'eliminació de la proactivitat
dels poders públics en la creació de centres, eximint-los de garantir
l'existència de places públiques suficients i posant en risc, per tant,
la garantia del dret constitucional a l’educació per a tothom.
Una
utilització esbiaixada dels resultats educatius internacionals per
justificar determinades mesures i una clara ignorància sobre el sistema
educatiu i els seus problemes converteixen la LOMCE en un instrument que
serveix per ordenar a capritx l'educació, amb independència del context
social, cultural o econòmic del país, i al marge dels avenços
aconseguits. I és per això que la llei esdevé tremendament centralista i
es postula claríssimament en contra de la nostra llengua catalana. Tota
la Llei traspua la voluntat de buidar de competències les comunitats
autònomes. Es vol frenar qualsevol procés de definició d’un model
educatiu propi per Catalunya. La llengua catalana, absolutament
relegada, ja no és entre les assignatures troncals ni a primària ni a
secundària obligatòria ni al batxillerat. La centralització de
l’educació passa també per un control més gran del contingut dels
currículums i de blindar-lo, a més, amb el control de les avaluacions.
L’Estat es reserva la fixació del cent per cent dels continguts de totes
les matèries troncals. És el MEC qui estableix , per a tot el Sistema
Educatiu Espanyol, els criteris i dissenya les proves d’avaluació finals
d’educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat, i
és també el MEC qui n’estableix el contingut per a cada convocatòria.
Estem
davant de la llei educativa més retrògrada de la democràcia i per això
CCOO hem presentat davant la Comissió Europea una denúncia contra part
de l'articulat de la llei per considerar que vulnera el dret comunitari.
Fem notar a l’administració central del PP que la marea verda de les
Illes contra el decret TIL i els atacs al català i a favor de la
coherència pedagògica, com ens explicava en Toni Baos, hauria de ser un
bon termòmetre per mesurar el grau d’indignació del poble davant dels
atacs constants, i en diferents fronts, contra la nostra llengua. El
ministre Wert n’hauria de prendre bona nota i el seu govern treballar
per consensuar la llei atenent les demandes que se li fan des de la
comunitat catalanoparlant. L’alternativa a no fer-ho serà la continuació
del conflicte i la indignació. #wertguenza
David Pérez
CCOO Educació Girona
dperez@ccoo.cat
24 d'octubre: Faràs vaga?. Article d'opinió
Reviewed by CCOO Educació Catalunya Central
on
d’octubre 15, 2013
Rating: