El Periódico - El Govern endarrereix del dia 21 al 28 la paga extra als empleats públics

Andreu Mas-Colell, Conseller d'Economia i Coneixement

La mesura pot fer que només en percebin el 80%

L'Executiu negociarà amb proveïdors demorar pagaments

AGUSTÍ SALA / FIDEL MASREAL / Barcelona

Els més de 200.000 empleats públics de la Generalitat cobraran la paga extra de Nadal el dia 28 en lloc del 21 d'aquest mes. A més, podrien percebre només el 80% d'aquesta paga, segons ha anunciat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que fa una roda de premsa amb el portaveu de l'Executiu, Francesc Homs, per explicar les mesures degudes a l'impagament de 759 milions de la liquidació de les inversions de l'Estat del 2008. Aquest pla se suma a la decisió de retallar jornada i sou a uns 8.000 {empleats} interins de l'administració catalana.

Al seu torn, el Govern negociarà amb els seus proveïdors tornar a demorar pagaments, però després de negociar-ho gairebé "cas per cas". Tant Homs com Mas-Colell han reiterat les crítiques a "la mala jugada" del Govern socialista. En cas que finalment s'hagi de deixar de pagar fins a un 20% de l'extra de Nadal, aquesta suma es liquidarà quan sigui possible o, com a màxim, quan l'Estat pagui els 759 milions pendents, ha dit Mas-Colell. La xifra total afectada ronda els 100 milions d'euros.
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha sostingut en roda de premsa que el "cop dramàtic" de no percebre aquests ingressos obliga a mesures extraordinàries i a ajornar i dilatar alguns pagaments. Encara que ha subratllat que la mesura no és definitiva i es podria evitar si millora la situació financera o es cobra aquesta partida, el Govern avança així la seva intenció d'ajornar alguns pagaments a proveïdors i postergar el pagament d'un màxim del 20% de la paga extra que havien de cobrar els funcionaris catalans al desembre. L'estalvi temporal que suposa el retard dels pagaments oscil·larà entre els 100 i els 200 milions d'euros.

"Mesures excepcionals"

Mas-Colell ha remarcat que la impossibilitat de la Generalitat per accedir als mercats a la recerca de crèdit agreuja els efectes de l'impagament dels 759 milions, de manera que ha cenyit a aquest context la necessitat de "mesures extraordinàries excepcionals". En el cas dels proveïdors, ha refusat concretar l'endarreriment en els pagaments ni els diners que aquesta decisió estalviarà momentàniament a les arques de la Generalitat, i ha advocat per analitzar "cas per cas" dins de les possibilitats.
Com ja va avançar aquest dimarts el secretari general de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, el Govern ha insistit que no es quedarà de braços plegats i recorrerà als tribunals si és necessari per cobrar aquesta quantitat: "Farem tot el possible per avergonyir el Govern que fuig", segons Mas-Colell. El primer pas ha estat registrar aquest dijous un requeriment a l'Executiu perquè aboni abans d'un mes els 759 milions, de manera que si el Govern en funcions de José Luis Rodríguez Zapatero no paga en els pròxims dies, ja serà el president Mariano Rajoy qui lidiï amb aquest deute per evitar que la Generalitat recorri a la via judicial.

"Excuses de mal pagador"

"Enviar avui el requeriment és una forma que el pròxim Govern se'l trobi sobre la taula", ha reconegut el conseller, que confia que el pròxim Executiu central sigui honorable i pagui sense recórrer als arguments pobres i excuses de mal pagador que, segons ha dit, ha utilitzat el socialista.
Si en un mes el Govern no ha respost al requeriment presentat pel Govern, la Generalitat presentarà un recurs davant el Tribunal Contenciós Administratiu i informarà les instàncies rellevants, i fins i tot elevarà la seva protesta a les institucions europees. "Aquest Govern no pot pensar que pot intentar guanyar prestigi a costa nostra sense que reaccionem", ha avisat Mas-Colell, que ha vinculat l'impagament dels 759 milions a una estratègia premeditada de l'Executiu per intentar desplaçar el dèficit a les comunitats. Mas-Colell també ha rebutjat que aquest impagament respongui al fet que el Govern desatengués la seva obligació de reclamar la firma de convenis tal com li retreu el PP català, i ha mostrat algunes de les cartes que va enviar a l'Executiu central reclamant concretar aquests convenis.