Els centres d'ensenyament defensen que el sistema educatiu ha funcionat bé durant anys
La immersió lingüística ha estat un encert que ha fet possible que no hi hagi fractures a la societat i que el català es mantingui viu. Aquesta és la diagnosi que fan instituts i escoles de Manresa respecte de la polèmica interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que dóna un termini de dos mesos per canviar el sistema i fer, del castellà, llengua vehicular als centres educatius juntament amb el català
JORDI MORROS | MANRESA Els instituts i escoles de Manresa posen en dubte que un sistema que ha funcionat anys amb bons resultats com el de la immersió lingüística s'hagi de qüestionar ara. Al mateix temps s'han mostrat majoritàriament bel·ligerants a l'hora de canviar-lo. Els darrers anys a Manresa no hi ha hagut cap conflicte ni cap demanda per part de cap família perquè el castellà sigui la llengua vehicular en l'educació dels seus fills. El debat ve a tomb per la interlocutòria dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha donat dos mesos de marge al Govern català perquè el castellà també sigui llengua vehicular en el model d'ensenyament de Catalunya, que així canvia una estructura que va entrar en funcionament el 1983.
"El que s'ha de fer és tirar pel dret", opina el director de l'institut Cal Gravat, Toni Massegú. Considera que la immersió lingüística és "una de les coses més ben fetes que s'han fet mai" en l'àmbit de l'educació perquè ha propiciat que "no hi hagi dues societats diferents, dividides i separades, sinó que ha possibilitat que tothom entengui el català i el castellà". Recorda que les proves "ens diuen que els estudiants catalans saben castellà igual que els aragonesos, els madrilenys o els nens i nenes de Castella-la Manxa", i explica que al seu centre no hi ha hagut mai cap conflicte. "Al contrari, molta gent castellanoparlant vol que el seu fill estudiï en català pel que això representa".
La directora de l'institut Pius Font i Quer, Teresa Torra, creu que si es tracta d'un problema particular per donar resposta a la demanda d'unes quantes famílies, tal com ha suggerit el ministre de Justícia del govern central, Francisco Caamaño, també s'hauria de resoldre a nivell particular. Opina que "això que diuen que no sabem castellà és una fal·làcia" i, en canvi, "si no hi hagués la immersió lingüística, ningú no parlaria català. Als patis de les escoles es parla més castellà que català, i en selectivitat es treu més bona nota de castellà que de català". Torra, que és professora de català, afirma que a "classe he de dir als nens que parlin en català perquè som a classe de català".
Diversitat de llengües
La nova directora de l'institut Lluís de Peguera, Assumpta Pla, assegura que mai no hi ha hagut al centre cap conflicte amb l'alumnat, les famílies o els professors del centre, tot i que, recorda, es tracta d'un institut on hi ha diversitat d'orígens entre els alumnes. "Si ens arriba una notificació farem el que calgui, però el projecte lingüístic continuarà sent el mateix. Sempre ens hem entès", afegeix.
Des de l'institut Guillem Catà, Marta Codina, de la direcció del centre, explica que mai no han tingut cap problema per aquest tema. Opina que no és lògic que una demanda "de tres persones qüestioni tot el sistema que fa anys que tira endavant. I encara més sense gairebé poder pair com es podria fer". Codina té l'esperança que tot s'acabarà solucionant.
A primària, les reaccions són similars. Així, per exemple el director de l'escola Bages, Xavier Balet, considera que l'actual model "està ben fet. La llengua vehicular ha de ser el català i hi ha d'haver les hores del castellà com s'està fent. Complim amb la normativa". Balet no s'ha trobat mai amb cap conflicte per aquest tema, i considera que "l'actual model funciona, i no de fa un any, sinó de temps enrere. Quan els nens i nenes acaben sisè dominen el català, el castellà i el que poden d'anglès, la tercera llengua". Creu, a més a més, que si s'hagués de canviar alguna cosa ara, tal com recomana la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, "s'hauria de fer de pressa i corrents, i fer-ho a començament de curs seria complicadíssim. Malament aniria si haguéssim de canviar el sistema".
El director del col·legi Renaixença, Pere Cano, explica que a l'escola "no hem tingut mai cap problema amb cap família pel tema de la llengua. A l'hora de castellà ho fem en castellà i quan toca fer-ho en català, ho fem en català. Complim el que diu la normativa", recorda. Considera que es tracta d'una qüestió que només afecta algunes famílies puntuals, però no pas a tot el sistema.
"El que s'ha de fer és tirar pel dret", opina el director de l'institut Cal Gravat, Toni Massegú. Considera que la immersió lingüística és "una de les coses més ben fetes que s'han fet mai" en l'àmbit de l'educació perquè ha propiciat que "no hi hagi dues societats diferents, dividides i separades, sinó que ha possibilitat que tothom entengui el català i el castellà". Recorda que les proves "ens diuen que els estudiants catalans saben castellà igual que els aragonesos, els madrilenys o els nens i nenes de Castella-la Manxa", i explica que al seu centre no hi ha hagut mai cap conflicte. "Al contrari, molta gent castellanoparlant vol que el seu fill estudiï en català pel que això representa".
La directora de l'institut Pius Font i Quer, Teresa Torra, creu que si es tracta d'un problema particular per donar resposta a la demanda d'unes quantes famílies, tal com ha suggerit el ministre de Justícia del govern central, Francisco Caamaño, també s'hauria de resoldre a nivell particular. Opina que "això que diuen que no sabem castellà és una fal·làcia" i, en canvi, "si no hi hagués la immersió lingüística, ningú no parlaria català. Als patis de les escoles es parla més castellà que català, i en selectivitat es treu més bona nota de castellà que de català". Torra, que és professora de català, afirma que a "classe he de dir als nens que parlin en català perquè som a classe de català".
Diversitat de llengües
La nova directora de l'institut Lluís de Peguera, Assumpta Pla, assegura que mai no hi ha hagut al centre cap conflicte amb l'alumnat, les famílies o els professors del centre, tot i que, recorda, es tracta d'un institut on hi ha diversitat d'orígens entre els alumnes. "Si ens arriba una notificació farem el que calgui, però el projecte lingüístic continuarà sent el mateix. Sempre ens hem entès", afegeix.
Des de l'institut Guillem Catà, Marta Codina, de la direcció del centre, explica que mai no han tingut cap problema per aquest tema. Opina que no és lògic que una demanda "de tres persones qüestioni tot el sistema que fa anys que tira endavant. I encara més sense gairebé poder pair com es podria fer". Codina té l'esperança que tot s'acabarà solucionant.
A primària, les reaccions són similars. Així, per exemple el director de l'escola Bages, Xavier Balet, considera que l'actual model "està ben fet. La llengua vehicular ha de ser el català i hi ha d'haver les hores del castellà com s'està fent. Complim amb la normativa". Balet no s'ha trobat mai amb cap conflicte per aquest tema, i considera que "l'actual model funciona, i no de fa un any, sinó de temps enrere. Quan els nens i nenes acaben sisè dominen el català, el castellà i el que poden d'anglès, la tercera llengua". Creu, a més a més, que si s'hagués de canviar alguna cosa ara, tal com recomana la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, "s'hauria de fer de pressa i corrents, i fer-ho a començament de curs seria complicadíssim. Malament aniria si haguéssim de canviar el sistema".
El director del col·legi Renaixença, Pere Cano, explica que a l'escola "no hem tingut mai cap problema amb cap família pel tema de la llengua. A l'hora de castellà ho fem en castellà i quan toca fer-ho en català, ho fem en català. Complim el que diu la normativa", recorda. Considera que es tracta d'una qüestió que només afecta algunes famílies puntuals, però no pas a tot el sistema.
Regió 7 - Escoles i instituts de Manresa defensen el model lingüístic
Reviewed by CCOO Educació Catalunya Central
on
de setembre 06, 2011
Rating:
Reviewed by CCOO Educació Catalunya Central
on
de setembre 06, 2011
Rating:
